‘Assagets’, Enric Casasses

Adrián Salcedo s’avé a fer uns comentaris:

Pòster-ressenya dels Assagets, per Adrián Salcedo
  • Casasses, E. (2020). Assagets. Edicions Poncianes.
    Tres flancs escrits: Paganini, Gaudí, i Blanch i Reynalt.
  • No generalitzo, però: a Catalunya quan ens hi posem i escrivim una història amb cert d’interès (és a dir, difícil de comunicar),… sempre l’expressem amb un to paròdic i falsari. I jo, que l’agafava amb ànsies, per a trobar-hi per fi un To secret, majúscul i totalitari, me l’he hagut de conformar amb un riure a estones. 
  • Llegir l’Assagets i, seguidament, el Poema Inacabat de Ferrater, és com clavar un ullal a un bon formatge i després beure aquell vi tan bo que no recordes d’on és. Respectivament. Tàndemciós. 
  • “la manera que té / l’art de voler fer coses / boniques de debò / és revolucionària […] sabent que la bellesa / del món és l’argument / més fort contra la plaga / cruel de l’opressió”.
  • Trigues una mica a veure al Casasses, però el veus. Ni tan sols escrivint una obra poètica pot l’individu escriptor deixar-se de banda. 
  • “Sòmines / que escolten sols els dits / i no veuen les notes / i diuen que no diu, / que fa malabarismes / i prou, sense capir / que en ell s’entrealimenten / l’agilitat dels dits”.
  • La història és interessant per original; original per interessant. Casasses és el millor que ens ha donat l’esteticisme, i no cal més (si és que ens calgués) que llegir els articles d’estima que l’esteticisme li ha dedicat. Has de llegir el que diuen els altres sobre ells mateixos per a entendre qui n’és el millor.
  • I una cosa: en un se li diu que “es pot permetre el luxe de fer absolutament el que li vingui de gust”. Però si escriure una obra poètica (és a dir, fugir de la disgregació de les obres d’ara i de l’esquema inici-record-revelació) vol dir fer el que li vingui de gust, aleshores tothom hauria de fer el que els vingui de gust (sense finor prô amb tota claredat).
  • “i allà una campaneta ens anuncia / que el somni és esclafat per un tramvia” (del senyor antoni gaudí).
  • I una altra: en segon ordre, li van fer un comentari de text en què oh, la poesia, oh, que maca que és, quina mística, quines coses que ens salvaran un dia. Doncs si és així millor que no ho facin (amb el porró en fresc). 


Portada: Assagets, Ed. Poncianes 2020
Adrián Salcedo


Avalon Fanzine 2021// insta @avalon_fanzine // twitt @avalonfanzine

Il·lustració de Crap Design, xxicenturycrapdesign.wordpress.com
insta @21stcenturycrapdesign

‘Quan escampi’ Borís Pasternak

Adrián Salcedo:

Quan és el sentiment qui dicta els versos, envia a escena un esclau; i aquí acaba l’art; i aquí són la terra i el destí els que respiren.

«Oh, si hagués sabut que les coses poden anar d’aquesta manera…», Borís Pasternak, 1931.

L’autor, fins el final dels dies, va mantenir una cosmologia artística molt influïda pel procés revolucionari viscut, fins i tot quan la separació entre el poeta i el seu poble era ja més que evident. La poesia entesa com el llenguatge del fet orgànic; i aleshores, la preocupació constant pel contingut al qual se’n subordinaven totes les formes; i la crítica i l’autocrítica com a forma concreta de l’avenç, dirigida a enemics i amics, de manera respectiva. Amb el futur, no n’hi ha d’haver pas prou. Del vell, del nou, de tot, més ens en falta.

Borís Pasternak va aprendre a força d’història que només amb l’energia revolucionària es pot arribar a les portes de l’ànima. Per això pertanyia a aquell gruix de gent que va donar suport a la benvolguda República dels Soviets com l’única via a la reforma democràtica. Un cop aquí, els objectius d’ambdós foren diferents. Així se certifica ben al final del recorregut poètic de Pasternak, relegat a la passivitat de la contemplació total (tendència present anys enrere en l’autor), lluny del vitalisme i l’optimisme que se li atribueix; tota activitat és externa. I us ho juro, us juro que jo seré vostre: tant avui com pels segles dels segles.

Però què és la traducció sinó una petita acció, un gest d’apropiació de la realitat per part d’un poble? Traduir obres sota criteris definits no només introdueix nou contingut semàntic a la consciència col·lectiva, sinó que, a més a més, n’augmenta les possibilitats d’èxit de la seva reconstrucció. Tanmateix, són infinits tots els elements que volten una obra. Edicions de 1984 ha publicat «Quan Escampi», última creació poètica de Borís Pasternak. Parlem d’ella, ara que n’acompanyarà, dins la col·lecció 1984Poesia, els poemes escollits de Joseph Brodsky, així com també les obres completes d’Anna Akhmàtova i Óssip Mandelstam, representants tots dos de l’acmeisme i punta de llança del Segle d’Argent. Un llac immens com una plata immensa.