Sobre la revista

     Creada al 2019 per Joan Deusa (Gandia, 1993) i Juma Barratxina (Penàliga-Matadepera, 1994), entre Gandia i Barcelona.

     PROJECTE DE CREACIÓ DE 3 VOLUMS  DIGITALS DE POESIA
– El Volum1 digital-visual, disponible a la xarxa social TUMBLR (2019)
– Un oral-musical, disponible a la plataforma SPOTIFY (2020)
–  Un audio-visual, que serà publicat a una plataforma de vídeo com YOUTUBE l’any 2021

      sobre la revista:

“La revista de poesia Poetry Spam naix a inicis del 2019 com a projecte “antipoètic” de “treballadorxs precarixs i desocupadxs”. Els seus dos promotors, Joan Deusa i Juma Barratxina, després de mesos de conéixer molts i moltes poetes de sensibilitats diferents d’arreu dels territoris de parla catalana comprengueren que havien de crear un sambori per jugar-hi totes juntes. I totes i tots tenien un denominador comú: que escrivien en hores de feina, o amb el sopor d’estar buscant-ne una, i que alguns/es ho feien fora del circuit literari de publicació, premis, etc.
Així decidiren fundar una “revista” amb la voluntat de sumar unes veus que romanien separades i esdevenir un treball col·lectiu, crear un diàleg real entre poetes de diferents generacions. Un diàleg que evidenciara una posicióno innocent de la poesia perquè molt se’n parla de la voluntat de conservar la cultura. El projecte Poetry Spam nasqué amb el pretext contrari: no preocupar-se’n de la cultura, sinó de la unió davant altres poders, amb la consciència de treballar pels i per les poetes treballadores durant el període de temps que pogueren assumir.
Per una banda, era necessària la relativització de la centralitat de la creació poètica. Era necessari reunir el màxim nombre de poetes de diferents territoris i poètiques, perquè la discussió gira tant sols entorn dels problemes literaris de Barcelona. Però Barcelona no és  l’únic lloc on s’escriu o es llig poesia.
    La Revista Poetry Spam naix al País Valencià, a Gandia concretament. Ho fa com a posició social, conscient d’un oblit, i, en certa mesura, d’un rebuig cultural de la literatura en valencià. L’aposta, però, no ha sigut consolidar un punt territorial per descentralitzar un altre punt territorial, sinó prendre consciència del treball precaritzat i lluitar des de la col·lectivitat dins les possibilitats de coordinació que Joan Deusa poguera tindre al País Valencià i Juma Barratxina al Principat.”

article aparegut al diari Nosaltres la veu l’any 2020