Continuem divagant sobre poesia, “un dels mons estètics amb més odis interns i amb el pastís més menut”; de la dificultat de publicar en una editorial per a una persona jove desconeguda -o en realitat, per a qualsevol persona-; de les possibilitats que donen els premis literaris -actualment, una de les poques vies per a publicar-, i de les escasses alternatives per a un sector cada volta més colpit per les crisis econòmiques i morals de la societat.
Malgrat tot, Joan Deusa, junt amb altres poetes i poetesses, proposen un nou camí per a la visibilització de la poesia. La iniciativa, creada l’any 2019 junt amb el seu amic Juma Barratxina, es diu Poetry Spam, la revista antipoètica de treballadrXs precariXs i desocupadXs, una aposta per reinventar aquest gènere i obrir-lo a nous públics i espais.
Aquest estiu van publicar en Spotify i Youtube el segon volum d’aquesta revista digital que tindrà un tercer i últim volum l’any vinent amb la poesia i l’audiovisual com a protagonistes. En aquesta ocasió, proposen un disc d’electrovers, una fusió entre música electrònica, vídeo experimental i poesia, que conclou en un estil únic i fresc amb una intenció: “Passar-ho bé i ballar amb poesia”.
“L’objectiu màxim d’aquest volum era agafar un altaveu i muntar una rave. Fer un recital col·lectiu, quasi ambiental, però ha arribat una pandèmia mundial i no hem pogut fer res. Còsmicament hi ha un complot contra la poesia… Haguera funcionat”, diu aquest poeta de Gandia sense perdre l’esperança.”
El VOLUM 2 dePoetry Spam, revista antipoètica de treballadorXs precariXs i desocupaXs tindrà format exclusivament auditiu. //Els poemes tindran una base musical techno o d’altre estil dins la música electrònica. // El número es publicarà en la plataforma d’Spotify amb el format d’un disc d’electrovers. (“Aus Migratòries”-exemple de poema electrovers) // En aquesta convocatòria fem una crida tant de poetes com de DJ,els/les quals, una vegada seleccionaXs per un consell editorial competent, entraran en contacte -cada poeta amb cada Dj- per crear els electro-poemes (sempre en coordinació amb l’editorial).// La data límit d’enviament de poemes i material musical és el 15 de gener de 2020.
CRIDA DE POETES
1- Hi poden concórrer poetes amb composicions poètiques d’estil, estructura i temàtica lliures: poemes en prosa, rimes de rap, sonets, lires, etc.
2- Els poemes seran tramesos en format PDF i Doc(els dos) a l’adreça electrònica de la revista (revistapoetryspam@gmail.com) abans del 15 de gener de 2020. En aquest document, l’autor o l’autora hi farà constar també el seu nom o pseudònim, el títol dels poemes, i la seua adreça electrònica. La revista es posarà en contacte amb els i les poetes una vegada acabe el període de selecció, a finals del mes de febrer. Els editors contestaran els correus dels concursants garantitzant que han rebut les obres.
3- Els poetes hauran d’enviar com a mínim 2 poemes i com a màxim 5.
4- S’ha de tindre en compte que aquestes composicions no tindran -en la seua publicació final- un format visual, sinó musical.
5- Els poemes han d’estar escrits en català, en qualsevol de les seues varietats. Així mateix, tornarà a haver-hi una secció de poesia en altres llengües, i lliurement es podran enviar poemes escrits en altres llengües.
6- El treball serà essencialment col·laboratiu, la participació no serà remunerada, i el disc d’electrovers serà de lliure descàrrega.
7- El jurat estarà integrat per Joan Deusa, Juma B. Barratxina (editors), i un consell editorial on hi participaran Andrea Arnau, Patral, i altres poetes.
8- El material poètic i musical que puga rebre la revista que finalment no siga seleccionat per ser emprat al segon volum serà esborrat de les nostres bases de dades una vegada es concrete la decisió del consell editorial.
CRIDA DE DJ
1- Hi pot concórrer qualsevol persona amb peces de música electrònica. El disc està pensat des del techno, però aquesta convocatòria està oberta a integrar altres estils de música electrònica, com el trance, ambient, trip hop, electroclash…
2- El material que els músics envien a la revista servirà perquè es puga valorar la seua qualitat. No serà necessàriament la base amb la qual el/la DJ cree -a posteriori- amb el poeta el resultat final: l’electropoema.
3- Els temes podran ser tramesos amb diferents possibilitats: per via mail i en format MP3; per via mailamb un enllaç cap a la web on l’artista tinga publicat el seu material (youtube, spotify…); o bé per WeTransfer; tots tres s’han d’adreçar al comptegmail de la revista (revistapoetryspam@gmail.com) abans del 15 de gener de 2020. En aquest mail, l’artista hi farà constar també el seu nom o pseudònim, el títol de les peces, i la seua adreça electrònica. La revista es posarà en contacte amb els i les DJ una vegada acabe el període de selecció, a finals del mes de febrer. Els editors contestaran els correus dels concursants garantitzant que han rebut les obres.
4- Els DJ hauran d’enviar mostres dels seus treballs musicals d’entre 5 o 10 minuts de llargària.
5- El treball serà essencialment col·laboratiu, la participació no serà remunerada, i el disc d’electrovers serà de lliure descàrrega, tenint en compte que cada cançó serà una creació col·laborativa entre un poeta i un músic, i així eixirà signada en última instància.
6- El jurat estarà integrat per Bruna Picas, Miki Florensa, Joan Deusa, Juma Barratxina i un consell musical competent.
7- Els editors, una vegada tinguen tot material podran cercar vocalistes del món de la música per col·laborar en el recitatge de poemes.
[D’ençà poc temps que hem pogut gaudir del naixement d’una revista formatada anti-poèticament amb la ferma intenció de què un grup de poetes no gaire avinguts en termes laborals i editorials aconsegueixin reunir i publicar d’alguna manera unes quantes obres. És l’enèsima prova que ve a demostrar que la democratització de la cultura ara per ara és un engany. ]
[La Poetry Spam, de nom burlesc i ànims de provocació, conté en el seu primer volum restes poètiques de coses que són completament oblidades pel mainstream: autors, temes, formes,… Però no confongueu el seu caràcter; no és la revista de la subalternitat. No la tenim entre nosaltres per a convertir-la en un libel alternatiu de poesia. De fet, no us vull aixafar la guitarra però aquesta revista ja té data de caducitat i per tant no podrà complir la tasca de ser el llogaret eco-friendly dels altres mentre els d’ara continuen sent els amos de la literatura.]
Fa bon estar aquesta nit. Com aquelles nits que quasi són estiu i som encara part de primavera. Quan el cos em diu, estic bé, dóna’m canya. I he pensat en la revista que alguns poetes cabrons i cabrones tenim entre mans. Tinc la impressió de què tot anirà molt bé amb aquesta revista. Una sensació que havia perdut feia uns mesos i que ara sent en un moment com un petit raig.
No un raig atmosfèric que tot el món pot vore. Sinó, un raig intern que passa dins un túnel d’electricitat que de vegades perd el corrent intern i queda com petrificat. I que funciona durant els anys, com un curtcircuit. I que, també, és la literatura en llengua catalana, diria jo. Hi ha literatures que han tingut una tempesta visible des de lluny, d’aquelles que ixen en les notícies de molts noticiaris nacionals. No és així en la…
POETRY SPAM 
