Categoria: Eva Sanvicens

Col·lecció Avalon de Poesia:

Nota bibliogràfica: “Eva Sanvicens (Elle/Elli).  Autista, enebé, asexual, geek i divergent de totes les formes possibles. Escric cabòries i poemes com a teràpia comunicativa de supervivencia. A vegades faig activisme interseccional i a vegades em perdo per la Llibreria Synusia i somnio amb pops mimètics.”

18820

Líquida.
Sense ossos,
sense corrents
que m’arrosseguin al mar o m’excitin els nervis.

Qui no es fondria amb el vaivé de les onades, perduda en llençols de grisor i llum?

Diluïda.

Sense pell,
sense aire
que m’infli les veles o bulli la meva sang.
Qui no és quedaria embolicada en els coralls, sumida en la falta de gravetat?

Avui em tremola l’esquena, com si alguna cosa volgués sortir d’entre els meus omòplats. Avui és la meva flotabilitat contra la meva densitat. Un silenci ple de les cançons de bressol que mai m’han cantat, un xiulet inert que m’avisa que la profunditat m’està fent cruixir els ossos. Cent vint-i-vuit bombolles ancorades a la meva boca em tiren del pit.
És això ser immortal?