‘COVA’ Anna Fernández

Juma B. Barratxina:

Avui hi ha un tipus de poesia comuna que és la de parlar des de la ferida i des del cos, cos ferit, i trobar veritats des de les entranyes -les pròpies. Cova no és això. Cova va molt més enllà d’això. No parla des de les entranyes, perquè, a Cova, el subjecte poètic està entranyat.
L’atractiu del poemari, i el que l’alça i el fa tant notable, és aquest procés de lectura que implica el lector a descobrir fins a quin punt és una poesia entranyada. “no et moguis més:/ desenterra,/ purga la gruta,/ excava’t”. Aquests versos són un convit a il·luminar amb una llanterna de piles les parets de la cova, la terra rebolcada, les humitats com oscil·len, i fer-ho callat, observant, entregant-se al què hi passa, “la meva veu tel·lúrica / t’ha capat les cordes vocals”. Còncava i convexa, perquè a la cova hi ha una part que s’obra i una que se’n tanca, hi ha una part on les parets volen ofegar-te i una altra que t’escupen cap a una cosa nova. Aquestes, “Còncava” i “Convexa”, són les dues parts del poemari. La primera vol furtar al propi lector amb alguna cosa molt primitiva (“enlluernat/sortint de cacera/has ensopegat/amb els meus udols”), i dur-lo a aquell estadi on “tu també pintaries / bisons a la cova / de nit / per no viure atemorit / de dia”. La segona el vol dur, al lector, a un nou lloc, al lloc poètic que el subjecte ha estat buscant al llarg del poemari, a aquestes entranyes que tenen alguna cosa de compartides, i per això són entranyes de cova, perquè tothom pot arribar-hi. Perquè, de respirar-hi a dins, “s’han estès les branques / o s’ha expandit l’arrel / s’han marcit els pètals / o ha caigut la corol·la”?

Cova és el primer poemari d’Anna Fernández, jove poeta del Vallès (1986), i, com resa en la polida edició de Fonoll, “(és) la manera que ha tingut l’autora de curar i ser curada”. Convido a llegir-la, a entrar en aquesta gruta, i a deixar-se cridar per les seves parts més profundes; i brindo amb terra per més poemaris d’Anna Fernández. Llarga vida a les formes i temperatures imperfectes que tenen les entranyes, dites amb una poesia sincera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s