‘Quan escampi’ Borís Pasternak

Adrián Salcedo:

Quan és el sentiment qui dicta els versos, envia a escena un esclau; i aquí acaba l’art; i aquí són la terra i el destí els que respiren.

«Oh, si hagués sabut que les coses poden anar d’aquesta manera…», Borís Pasternak, 1931.

L’autor, fins el final dels dies, va mantenir una cosmologia artística molt influïda pel procés revolucionari viscut, fins i tot quan la separació entre el poeta i el seu poble era ja més que evident. La poesia entesa com el llenguatge del fet orgànic; i aleshores, la preocupació constant pel contingut al qual se’n subordinaven totes les formes; i la crítica i l’autocrítica com a forma concreta de l’avenç, dirigida a enemics i amics, de manera respectiva. Amb el futur, no n’hi ha d’haver pas prou. Del vell, del nou, de tot, més ens en falta.

Borís Pasternak va aprendre a força d’història que només amb l’energia revolucionària es pot arribar a les portes de l’ànima. Per això pertanyia a aquell gruix de gent que va donar suport a la benvolguda República dels Soviets com l’única via a la reforma democràtica. Un cop aquí, els objectius d’ambdós foren diferents. Així se certifica ben al final del recorregut poètic de Pasternak, relegat a la passivitat de la contemplació total (tendència present anys enrere en l’autor), lluny del vitalisme i l’optimisme que se li atribueix; tota activitat és externa. I us ho juro, us juro que jo seré vostre: tant avui com pels segles dels segles.

Però què és la traducció sinó una petita acció, un gest d’apropiació de la realitat per part d’un poble? Traduir obres sota criteris definits no només introdueix nou contingut semàntic a la consciència col·lectiva, sinó que, a més a més, n’augmenta les possibilitats d’èxit de la seva reconstrucció. Tanmateix, són infinits tots els elements que volten una obra. Edicions de 1984 ha publicat «Quan Escampi», última creació poètica de Borís Pasternak. Parlem d’ella, ara que n’acompanyarà, dins la col·lecció 1984Poesia, els poemes escollits de Joseph Brodsky, així com també les obres completes d’Anna Akhmàtova i Óssip Mandelstam, representants tots dos de l’acmeisme i punta de llança del Segle d’Argent. Un llac immens com una plata immensa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s