Col·lecció Avalon de Poesia:
Nota bibliogràfica: Alejandra Miñano, nascuda a L’Hospitalet el 2002. Des d’aleshores és cuc de terra.

Hi ha al centre del bosc un om
I al centre de l’om, un cuc
Que s’ha menjat els pares
I si té fills, se’ls menjarà també
L’om l’alleta i, un dia, l’absorbirà i serà un lleu monticle sota l’escorça
Res d’això sap el caminant inquiet
que ha menjat la carn d’un senglar sense haver-lo matat
Tenia la carn un desig, ara trasplantat
desig d’estirar al centre del bosc
El cuc mai podria menjar
l’home sencer, ho sap
Un afany el farà provar, els ocells l’han advertit
************************************************************
Se m’omple boca del teu nom
com nèctar
Guardo el seu secret a les galtes
Bufo endins, aguanto la respiració
Les colomes
em picotegen
la gola
Dels forats que en fan,
escapen petits xiulets, pidolades d’amor
************************************************************
Removien l’escorça
En la distància, el seu moviment semblava una contracció intestinal
Eren un miler de formigues de color del sofre
Feien una nova extremitat sobre l’arbre
Sobre l’arbre subjectaven, embogides, un llimac blanc
Un llimac blanc i tou
El miler de formigues acabarien engolint-se
Vaig marxar, una remor d’unció acompanyant-me

Avalon Fanzine 2021//
insta @avalon_fanzine // twitt @avalonfanzine