Anna Mascaró:
L’adolescència és una etapa molt penosa de la vida. Amb els grans i les hormones tan fora de lloc com les emocions. Raquel Casas ha fet un poemari per emparaular tot el patetisme de què estan fets aquests anys, dels quals alguns han tingut la sort de cremar les fotos. No és la primera que ho fa ni serà la darrera. Molts artistes s’han interessat per aquest moment vital i, de fet, molts poetes només ho són mentre són adolescents.
La poesia té ritme i, per tant, té música. I la pubertat… Sí, podria sintetitzar-se parlant només de l’amor i dels grups que ens posàvem en bucle amb els auriculars. Només es tracta de sincronitzar-ho, doncs. Estimar Nick Kamen és el títol del poemari. «Estimar» + «Nick Kamen», aquell cantant dels 80 que s’havia preguntat «How many of us out there feel the pain of losing what was once theirs» en una cançó molt famosa: «I promise myself». El vers, desestructurat, trossejat, melancòlic. També ensucrat, farcit d’exaltació adolescent. No hi falten referents Pop que ens hi transporten, des de Billie Eilish fins a Rosalía.
L’amor platònic és el contenidor que emmarca tot l’escrit, en què el jo poètic es dirigeix a Nick Kamen com el seu interlocutor. De manera subjacent apareix la sexualitat bategant: «…Una vegada, potser només una, / ningú no va mirar-me els pits bullint / dins un vestit nou, un vestit curt, / un vestit sedós ple / de fulles verdes». I cada vegada amb més èmfasi, la construcció de la identitat adulta, que costa penes i treballs, perquè ara ‘estiro’ per aquest costat, ara per aquest altre, «Com la llavor / amagada / al cor de la pedra», diu Casas. La rebel·lia és una pèrdua. Un impuls mai explorat (o poc). I, per tant, reprimit. «…un dia, fa molt de temps / dins meu hi havia un llop en estat d’alerta. / A casa encara no saben / que ja no hi és, / però es deixen abraçar / per un animal domèstic / que de tant en tant xiula, / que de tant en tant va, / que de tant en tant beu ve», expressa el jo poètic, volent dir que, com tots, també ha acabat entrant al corral, fent fila i ara a més respectant la distància social.
POETRY SPAM 