Guillem Benajam:
L’àrea petita que circumda quelcom, com el cercle bru que rodeja el mugró del pit, es coneix com a Areòla. I amb aquest mot i amb aquesta imatge tan potent el poeta i tipògraf Damià Rotger Miró (Ferreries, Menorca, 1981) ens ofereix el seu quart poemari. Publicat a la recomanable col·lecció Ossos de sol de l’editorial Adia, el llibre va ser guanyador del Premi Bernat Vidal Tomàs 2019 de Santanyí. Un fet que aproxima a l’autor a la seva maduresa poètica pels camins dels mots i dels sentits.
Si bé és cert que la imatge de l’areòla permet vestir una simbologia potent (“qui, sinó definirà / la genètica / que ens permet / suportar sol i sequera?”), no ho són menys els senders que marquen a la persona com el “camí amunt, camí a baix, un i el mateix” d’Heràclit, un dels referents citats en el llibre. El poeta s’endinsa, per una banda, en els camins que el transporten des de la visió adulta a les galtes de la mare i al seny del pare de la infantesa (“Recullo les sobres / que em deslliguen del confort, / del caliu que omplia la llar / d’amor incommesurable”). I, per una altra banda, ens transporta pels viaranys que destrien la mentida de la veritat, la incertesa de la certesa possible. En aquest sentit, Areòla és un poemari de reflexió que amb paraules de l’autor utilitza la poesia “com a mètode per tractar temes més filosòfics” i ens permet descobrir a partir d’un vers que “mai no sabràs quina pedra és la veritat”.
A través de poemes més llargs i d’altres molt breus que s’aproximen als haikús, Rotger construeix una poètica que encalça el temps des del mot just, al centre de l’ull, fugint de les floritures. Una obra personal, dotada d’una veu hermètica, contundet, que penetra al sentit del vers en solitud i en calma. El llibre es clou amb un epíleg del referent i mestre Ponç Pons que, com ha dit l’autor, només per les seves paraules ja tindria sentit tenir el llibre. Endinseu- vos-hi i descobrireu el sentit ver de la paraula
POETRY SPAM 