Joan Deusa:
Quan mos vam ficar a fer les bases del Volum 2 de la Revista Poetry Spam era el mes de d’octubre. Jo personalment no estava esgotat. Estava fort i adolescent, tenia força per fer això, per coordinar dos festivals i per escriure poesia com un boig durant tota la primavera. Avui no estic bé. Estic, com diu el meu poeta Patral, fet un gargall. Tinc força per escriure aquest article i passar-me la vesprada tossint. Han vingut putades, i precarietat. La meta era fer una obra que fora al mateix temps col·lectiva i unitària per fusionar electro i poesia, sense cap suport, nosaltres contra el món, sense un puto duro públic o privat, per coordinar-nos i cantar junts un disc de poesia, des de baix. Vam començar per fer la convocatòria de productores i poetes. De poetes ens van presentar més d’un centenar i mig d’opcions. De productores moltes menys. Ens vam haver de buscar la vida per tirar endavant amb 7 músics el disc de 19 electroversos -que havien de ser 20, amb un poema increïble que ha hagut de caure per la falta de recursos.
La primera putada va vindre amb el confinament. No era un knockout, però era un colp xungo. Decidírem substituir les reunions pels grups de WhatsApp. La cosa es va complicar, perdíem productores, en buscàvem, en trobàvem, en tornàvem a perdre. La Poetry ens engolia. Perquè es feu una idea, porte els darrers mesos, cada dia, després d’obrir els ulls al llit cada matí engegant el mòbil per la revista, sense parar -així- tot el dia. Juma i jo ens hem trencat el cul per coordinar aquestos versos. La segona putada ha sigut la desescalada: no podem fer raves -a nivell legal. El resultat és un disc d’electrovers a Spotify que podeu escoltar gratis, però no en directe. No ho podem promocionar. La meta és coordinar-nos amb locals i ajuntaments aquest estiu perquè ens deixen fer vetllades d’electrovers amb beguda, cadires, “bon rotllo”, però no sabem si ens deixaran. Us convidem a escoltar l’àlbum i el passeu als amics i amigues als que creieu que quelcom així els pot interessar.
Jo em retire uns dies a recuperar-me de la fonda ferida i menjar pizza pepperoni. Ja no puc més. Que m’ho conten
POETRY SPAM 