Nerea Campo:
Vinc de la perifèria de Barcelona, de L’Hospitalet de Llobregat més concretament. Sí, allà on no anem a recitals commemoratius de Martí i Pol, on ens la suda la Mercè Rodoreda, amb tots els respectes a aquesta bona senyora – però ens la suda-.
El meu primer contacte amb la poesia esdevé escoltant Violadores del Verso i la Mala Rodriguez, en un recopilatori de Rap en espanyol -d’un disc pirata que vaig comprar a un mantero, al mercat de Collblanc- quan tenia dotze anys: ”La jungla nos ha hecho guapos, inteligentes: pensamos barato y vivimos de muerte”.
Més tard, intento aprendre a fer freestyle sobre bases de rap dels 90 que peten a tot volum al parc, se’m dóna fatal improvisar. Els meus col·legues ho fan increïble, de fet, encara rapegen, improvisen, graven cançons a estudis guapíssims. No, no viuen de la música. La música els fa viure.
‘Ficat amb la clica, no hi ha policia perquè això es Barsiria i ets home mort” PAWN GANG.
Faig alguns tempteigs gravant temes de trap amb col·legues, però me’n adono que cantar no és lo meu, que a mi el que m’agrada és escriure. Vomitar la ràbia i parlar dels cops de la vida i fer-ho -tot- d’una manera bella. Millor que anar a teràpia. La bellesa em rescata del camí tort, la bellesa atorga sentit.
Decideixo anar a la uni, allò que tant volia la mama. Escullo Estudis literaris; llavors, arriba el llibre, feixuc; el text, la olor de paper vell i una professora de literatura que em fa admirar poemes que no llegiria ni que em paguessin. Però ella me’ls fa estimar; sí, també a la Mercè Rodoreda.
Entre l’estudi de Safo i l’enamorament cap a Shakespeare, sona de fons la Zowi. ”Salgo pa la calle con los rulos, leggins apretaos pa que se marque el culo”. Mentre comentem apunts sobre Goethe i el romanticisme, fem twerk al menjador del pis amb la Bad Gyal reventant l’altaveu.
Després de sobreviure al primer any de carrera i a una pandèmia mundial, arriba a mi una proposta que em fa encaixar-ho tot: F*CKING MOTS – PUASIA&TRAP. Gràcies a aquesta m’atreveixo a reconèixer sense por -davant el classisme tan propi dels erudits literaris i de l’acadèmia- que es pot admirar a Idea Vilariño i a l’Albany, a la Zowi i a la Emily Dickinson.
F*CKING MOTS – PUASIA&TRAP és un festival que es celebrarà aquest 16 d’Agost a Moià -moiami beach- on es jugarà a explorar l’exercici poètic de formes variades i variables, acostant així la poesia des d’una altra perspectiva. Fusionar -de manera excèntrica- la poesia catalana amb el fenomen trap. Fenomen, no només música: l’estètica, la manera de viure i l’ús de la llengua propis d’aquest gènere. Que m’acosta al barri, als meus.
Encara que les lletres dels temes trap siguin plenes de referències a les drogues i al somni de fer-se ric -vestit de Gucci- no fan altra cosa que mostrar el descontent de la generació millenial, la meva generació, cap al sistema post crisi del 2008.
Tot i emmirallar-se en l’individualisme de la societat actual, el trap recolza valors de comunitat: la clica per sobre de tot.
L’objectiu del festival: esfondrar barreres i difuminar -amb aquesta sinergia- les diferències entre alta i baixa cultura, entre l’elit i la classe popular. Provar d’apropar o allunyar trap i poesia fent ús dels següents formats:
La intervenció del periodista i professor de música electrònica Oriol Rosell, que convidarà a percebre el fet poètic des d’una perspectiva diferent, tot fent una repassada per les contracultures i els usos i abusos que han tingut en la poesia la seva expressió.
Després del sopar col·lectiu el grup de trap de la regió, Click02, adaptarà i interpretarà poemes de Josep Carner amb estètica i ritmes trap. Tot seguit, engegarà un recital de lletres trap-reggaeton en format de lectura poètica per La Rateta Ja No Escombra l’Escaleta.
A la recta final, les poetes Juana Dolores Romero Casanova, Guim Valls, Anna Gas i David Caño llegiran les seves obres sobre bases de trap d’estil Dirty South que punxaré jo mateixa per acabar, tot plegat, amb una Jam session protagonitzada pel trap en català, les trapqueens de parla hispana i l’ambient underground.
Òbviament, esteu convidats.
POETRY SPAM 