‘Nibrós’, Laia Carbonell

Juma B. Barratxina:

Nibròs, Laia Carbonell, Edicions Món de Llibres, Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2019.

Aquest és el segon poemari de Laia Carbonell, guanyadora de l’Amadeu Oller el 2015 amb “Finlàndia. Poesia amb acompanyament”, i co-programadora de l’espai l’Horiginal.
Clarice Lispector escrivia que imaginar és crear. Laia Carbonell imagina les vores i costures d’una història íntima amb un poble i la seva gent major, el paisatge perdut d’un món i hi crea un “pathos” propi, que va convidant al lector en la mesura que avança en el poemari a aixopuglar-s’hi. La història que escriu la poeta ens pot ser aliena, també el que sent ella és inconmensurable, no podem sentir-ho tots, això; però, en canvi, el lloc des d’on ella sent i viu el món sí que ens toca, com si ens allargués la mà des d’una profunditat. 
Què és Nibrós? Segurament no ha de ser res, per això és Nibrós, no es pot dir, “que jo no ho sé / que jo no hi era / que només hi passejàvem molt a prop”  o tan sols algunes imatges “seran les branques tremolant com una esquela”, és una subtilesa que ve d’un poble llunyà en l’espai i el temps, la vaguetat d’un poble que ja no existirà, i que ve cap aquí. I el poble, si el lector és capaç d’obrir-s’hi, s’enfustarà en ell, encercat per molts cementiris: de persones, de vides, del que ja no és però encara és, en algun lloc. Una sensació pòstuma és anunciada: “hi ha les bordes destruïdes / els arbres creixent a la porta / la molsa arrapada a les parets / no hi ha taula ni menjar”, que en la veu que parla l’empeny a tocar el vernís del taüt, a arrecerar-s’hi: “si baixo al cementiri / i els nens em veuen / sóc la boja del poble / que planta flors vora les tombes / busca cucs i els pregunta / si encara et queda carn (…)”
Nibrós té moltes lectures, recomano que el llegiu vàries vegades i que el deixeu crèixer, sobretot si sentiu que hi ha una humanitat tèbia que fa alguna cosa en nosaltres, per en un voral que no posem nom. Laia Carbonell hi és allí: “(…) a la llumeta que el seu esperit feia / perquè alguna cosa la inquietava / mentre els cucs se la menjaven”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s