**COL·LECCIÓ AVALON** Hèctor Sansano

Col·lecció Avalon de Poesia:

Nota bibliogràfica: “Hèctor Sansano. Vaig nèixer al 1994 a prop de la mar i mai m’he allunyat massa d’ella. Heteròtrof vitalista. Escric perquè hi ha coses que no sé explicar però sé que existeixen. Intuïció > raó.”

NO PUC IMAGINAR LA MEUA VIDA  ANAR A MILLOR ARA QUE T’HE CONEGUT

no puc imaginar la meua vida anar a millor perquè és només una espiral descendent 
des que tenia com set anys i vaig anar a veure els monster truck a Tarragona 
amb papà i ell va estar sobri durant els primers quinze minuts 
aproximadament, el just
per veure les imbricades cabrioles de les motos de cross que van obrir l’espectacle 
burlesque de gasolina.

cervesa i oli de motor esquitxant les corbes de sorra i suor recorde
l’olor de la suor de tots els borratxos amb els seus fills 
i els seus cigarrets brillants com espases làser de la trilogia original 
tantes burilles de cigarrets que només es pogueren veure les taules 
de fusta de terra de les grades durant un parell d’actuacions

l’olor del tabac és el meu pare de tabac i greix industrial i cotxe per dins i el volvo blanc 
de mil nou-cents noranta-dos que no tenia cinturons enrere
a on em va muntar i em va portar a Tarragona durant tres hores i mitja 
i com a la meitat del viatge paràrem perquè havia de comprar
més tabac i va comprar lucky strike classic sense filtre i a mi 
una bola de xiclet groga i em va dir que em podia seure davant

l’olor del tabac xopa la roba i l’entapissat dels seients apegalós
com la bola de xiclet que no em volia menjar i em vaig guardar a la butxaca que es fonia
com el sol que vesprejava a la costa de l’Oest
                                                                          lluny al mar.

núvols de fum que surten fluïts com ha de sortir la sang 
per un tall a la femoral 
en una banyera tèbia

serà genial voràs, el meu pare
 mai no em va portar a vore els monster truck
recorda bé este moment i guarda-ho molt a prop 
de tots eixos records on t’estic deixant la cara com un mapa de carreteres,
guarda-ho amb tots els records 
plens de fum i greix i mira 
tremolar la línia de l’horitzó com jo cada matí al sortir del llit  
quan pelegrine fins al minibar estil mid-century que tenim al menjador 
que li toca el sol del matí des dels més capritxosos angles i baixen baixen baixen llargs glops de ginebra i la llum fa les seues imbricades cabrioles flagrant colors i llumeneres per la cambra esquitxant els blancs com sang iridescent.

no puc imaginar la meua vida anar a millor ara que t’he conegut 
perquè no puc imaginar la meua vida anar enlloc

he vist els monstres de ferro executar volantins cap enrere a la vora de les rampes de terra
he vist les seues rodes gegants mastegar el fang de les profunditats
el fang que surt a cops elèctrics de les boques dels borratxos i al meu pare
[amb la cara vermella
suant sense força suficient per sostindre el cigarret als llavis,
els meus millors records són de quan estaves massa borratxo com per a pegar-me
també et puc recordar si em concentre
fumant a la carretera amb la Creedence Clearwater a la ràdio
mirant el miratgíssim horitzó.
cels liles i lavandes aixecats des del centre de les canyes de la cuneta
grocs, taronges, blaus, colors que criden afònics en el fang a la xapa dels cotxes
del derbi de demolició de la burlesque de gasolina
el crit d’estranyes salves a la vida 
com si s’hagueren recordat
d‘haver-se deixat l’amor encès
no puc imaginar la meua vida anar a millor ara que t’he conegut 
perquè pasturar al dolor que t’has emprat en mantindre
t’impedeix recuperar les peces
de tu que encara queden
i donar-les un sentit que servisca

per a no desertar d’esta vida

Avalon Fanzine 2021//
insta @avalon_fanzine // twitt @avalonfanzine